6 de març. Camps-PV-PP.CC
Avui Francisco Camps ha comparegut a la comissió corresponent del Congrés dels Diputats espanyol per donar explicacions al voltant dels escàndols de finançament irregular que assenyalen el PPCV i ell com a màxim líder. El punt neuràlgic ha estat el míting a la plaça de bous de València i la mascletà que s'hi disparà i de què no hi ha cap rebut ni documentació, ni física ni digital, on conste el cost; de si n'estava al cas de la trama corrupta que empudegava gairebé el ple complet del Consell de la Generalitat del sud, o era un fava que no en sabia res; de si seguia aquella amistat secular amb l'amiguet de l'ànima, el del Bigoti, si coneixia al Correa, etcètera. Ateses les paraules del Molt Deshonrat Ricardo Costa, Correa, Álvaro Pérez el del "mondongo", fiscalia i tutti quanti menteixen, car ell és un Sant Varó amb via directa amb Ell, l'Altíssim.
Deixant el rastre de mentides vessades en seu parlamentària al marge no me'n puc estar de fer diverses consideracions.
Quan la diputada d'ERC, Esther Capella, li preguntava sobre l'estat de les finances al Paco Camps ha estat a punt de fer-li un pet la closca-testa-massa cranial. El motiu? Sa Senyoria del Principat havia tingut la barra, en paraules campsistes, d'insultar els valencians, de parlar d'un "País Valencià" que no existeix, que el seu deure com ex cap de la Generalitat Valenciana era denunciar una tal demoníaca denominació que, per si això no fóra poc, és l'excusa per ficar els valencians en uns suposats "Països Catalans"! Què s'havia pensat aquesta donota eixerida d'accent fabrià! La diputada ha seguit fidel i no s'ha plegat a la demanda, gairebé ordre, de l'ínclit popular de "que no ho diga", i li ha espetat, així, perquè sí, sense complexos "País Valencià" un cop, i dos, i tres, i els que ha tingut a menester.
Una estona després li ha arribat el torn a Joan Baldoví, de (BLOC?) Compromís. El de Sueca ha estat incisiu en l'aspecte de la corrupció. Ara bé sovint la paraula fa el fet. Ben sabut és que rere qualsevol lluita política s'amaga, o està precedida, per un combat lingüístic. Controla el vocabulari i dominaràs el marc mental, el terreny de joc ideològic. I en aquest àmbit Baldoví s'ha mogut en l'exquisidesa de l'autonomisme poruc i xaró, molt del comboi i poc, o gens, de la #Valentia que es llegia als seus cartells electorals el maig de 2015. El País Valencià? Desat a l'armari, no siga cosa que l'ogre blaveroespanyolista entone la cançó de l'Enfadós. Si només perquè existim ja la vocifera! Pretendre amansir a una fera d'instint agressiu insadollable és fer el préssec. T'atacarà t'hi poses com t'hi poses. Total, que ha amollat algun "Comunitat Valenciana" (d'escala de veïns?).
Tan fàcil com hagués estat dir-li:
"Mire la denominació de "País Valencià" ve recollida en el preàmbul de l'Estatut d'Autonomia, que és una Llei Orgànica.
Els partits que sumen majoria a les Corts Valencianes defensen l'ús d'aquesta denominació, o en reneguen tot i que la tenen al seu propi nom (PSPV, deu ser que a Blanqueries els ha sobrevingut l'Alzhèimer).
Els principals sindicats (UGT, CC.OO i Intersindical) tenen un "PV" ben nítid als seus logos (i, per cert, una quatribarrada sense blau que sense paraules parla...)
El Consell Preautonòmic també tenia la denominació de País Valencià com a l'única oficial.
I, en últim terme, la llibertat d'expressió empara a qualsevol persona a defensar allò que crega oportú. I no ha de donar-ne, d'explocacions, cap ni una.
Bonus track: quan als valencians se'ns tracta de "levantinos" i se'ns afegeix a Múrcia i/o Albacete. Aleshores vostè per quins set sous es manté més silent que un monjo amb vot de no badar boca? Potser és que ja li va bé, allò del "Levante" despersonalitzador? Allò d'aquesta Espanya uniforme i asfixiant dels Països Castellans encoberts (so far) en què sobrevivim? És vostè un hipòcrita de ca l'ample! Botifler!
Però no. S'ha estimat més passar per l'adreçador. Com Marzà amb el decret del Plurilingüisme (què no volia Compromís la immersió en valencià? Què fa traient-se de la màniga plans descafeïnats que ni així calmen a la fera peperaciumarrana?). Per cert, ja està À Punt Ràdio en marxa. Com és que no hi ha reciprocitat amb Catalunya Ràdio i IB3 Ràdio? Què no hi havia uns acords i unes promeses? Que estan a la Generalitat des de l'estiu del 2015 i de radiotelevisió en la nostra llengua encara RES i som picant la porta de la primavera d'estiu de 2018! Què podrien haver sintonitzat el senyal de TV3 però SEMPRE troben una excusa perquè els fa por molestar el monstre feixista que, de totes formes, està enrabiat com mai igualment.
Si haguera estat, servidor, a l'escó del Congrés, m'haguera permès una coda addicional:
País Valencià. Països Catalans. Sí. I què? No s'afanyen a cantar les llaors de la Hispanitat i dels 500 milions (falsos) d'hispanoparlants al món? No hi ha institucions, gires, fires i tot de materials i activitats sobre la Francofonia? No ocorre el mateix amb la lusofonia? (El propi Manuel Fraga, de la Xunta estant, va presidir una sessió d'aital organització de països que xarren portuguès. Vostè és més carca que un ministre i ambaixador franquista!) o la magnificient Commonwealth que aplega els països anglosaxons? Doncs no, es veu que tot Déu pot defensar i coordinar-se en defensa i foment de la pròpia llengua llevat dels qui parlem, vade retro!, català. A eixos, a nosaltres, ni aigua. Criminalització, censura, #sensesenyal, empresonaments preventius macats de fonament i exilis que s'intenten vendre com fugides -fugitiva, si de cas, l'euroordre aquella que s'anul·la, "forajida" respecte de la civilitzada llei internacional-. Pals.
I no només en clau d'àmbit lingüístic comú, realitat aquesta tan tangible com el blau del cel i la redonesa de la Terra. O és que el que xerrem a banda i banda de la Sénia són idiomes diferents i, en canvi, el que "platican" al Plus Ultrà de l'immens oceà atlàntic i a la Meseta castellana és la mateixa i única llengua. Aneu a vendre la moto al Llarena, que de ben segur us la compra, car viu a la lluna de Màtrix -perdó, Madrid, "Villa y Corte", Km zero, forat negre de les Ibèries.
No tan sols, en efecte, espai idiomàtic compartit sinó també, per què no, projecte polític, nacional, de futur. Reunificació de la nació catalana completa com ho era -espiritualment que no administrativa- als bons temps de l'esplendor patri (segles XIII al XV).
He dit.
Deixant el rastre de mentides vessades en seu parlamentària al marge no me'n puc estar de fer diverses consideracions.
Quan la diputada d'ERC, Esther Capella, li preguntava sobre l'estat de les finances al Paco Camps ha estat a punt de fer-li un pet la closca-testa-massa cranial. El motiu? Sa Senyoria del Principat havia tingut la barra, en paraules campsistes, d'insultar els valencians, de parlar d'un "País Valencià" que no existeix, que el seu deure com ex cap de la Generalitat Valenciana era denunciar una tal demoníaca denominació que, per si això no fóra poc, és l'excusa per ficar els valencians en uns suposats "Països Catalans"! Què s'havia pensat aquesta donota eixerida d'accent fabrià! La diputada ha seguit fidel i no s'ha plegat a la demanda, gairebé ordre, de l'ínclit popular de "que no ho diga", i li ha espetat, així, perquè sí, sense complexos "País Valencià" un cop, i dos, i tres, i els que ha tingut a menester.
Una estona després li ha arribat el torn a Joan Baldoví, de (BLOC?) Compromís. El de Sueca ha estat incisiu en l'aspecte de la corrupció. Ara bé sovint la paraula fa el fet. Ben sabut és que rere qualsevol lluita política s'amaga, o està precedida, per un combat lingüístic. Controla el vocabulari i dominaràs el marc mental, el terreny de joc ideològic. I en aquest àmbit Baldoví s'ha mogut en l'exquisidesa de l'autonomisme poruc i xaró, molt del comboi i poc, o gens, de la #Valentia que es llegia als seus cartells electorals el maig de 2015. El País Valencià? Desat a l'armari, no siga cosa que l'ogre blaveroespanyolista entone la cançó de l'Enfadós. Si només perquè existim ja la vocifera! Pretendre amansir a una fera d'instint agressiu insadollable és fer el préssec. T'atacarà t'hi poses com t'hi poses. Total, que ha amollat algun "Comunitat Valenciana" (d'escala de veïns?).
Tan fàcil com hagués estat dir-li:
"Mire la denominació de "País Valencià" ve recollida en el preàmbul de l'Estatut d'Autonomia, que és una Llei Orgànica.
Els partits que sumen majoria a les Corts Valencianes defensen l'ús d'aquesta denominació, o en reneguen tot i que la tenen al seu propi nom (PSPV, deu ser que a Blanqueries els ha sobrevingut l'Alzhèimer).
Els principals sindicats (UGT, CC.OO i Intersindical) tenen un "PV" ben nítid als seus logos (i, per cert, una quatribarrada sense blau que sense paraules parla...)
El Consell Preautonòmic també tenia la denominació de País Valencià com a l'única oficial.
I, en últim terme, la llibertat d'expressió empara a qualsevol persona a defensar allò que crega oportú. I no ha de donar-ne, d'explocacions, cap ni una.
Bonus track: quan als valencians se'ns tracta de "levantinos" i se'ns afegeix a Múrcia i/o Albacete. Aleshores vostè per quins set sous es manté més silent que un monjo amb vot de no badar boca? Potser és que ja li va bé, allò del "Levante" despersonalitzador? Allò d'aquesta Espanya uniforme i asfixiant dels Països Castellans encoberts (so far) en què sobrevivim? És vostè un hipòcrita de ca l'ample! Botifler!
Però no. S'ha estimat més passar per l'adreçador. Com Marzà amb el decret del Plurilingüisme (què no volia Compromís la immersió en valencià? Què fa traient-se de la màniga plans descafeïnats que ni així calmen a la fera peperaciumarrana?). Per cert, ja està À Punt Ràdio en marxa. Com és que no hi ha reciprocitat amb Catalunya Ràdio i IB3 Ràdio? Què no hi havia uns acords i unes promeses? Que estan a la Generalitat des de l'estiu del 2015 i de radiotelevisió en la nostra llengua encara RES i som picant la porta de la primavera d'estiu de 2018! Què podrien haver sintonitzat el senyal de TV3 però SEMPRE troben una excusa perquè els fa por molestar el monstre feixista que, de totes formes, està enrabiat com mai igualment.
Si haguera estat, servidor, a l'escó del Congrés, m'haguera permès una coda addicional:
País Valencià. Països Catalans. Sí. I què? No s'afanyen a cantar les llaors de la Hispanitat i dels 500 milions (falsos) d'hispanoparlants al món? No hi ha institucions, gires, fires i tot de materials i activitats sobre la Francofonia? No ocorre el mateix amb la lusofonia? (El propi Manuel Fraga, de la Xunta estant, va presidir una sessió d'aital organització de països que xarren portuguès. Vostè és més carca que un ministre i ambaixador franquista!) o la magnificient Commonwealth que aplega els països anglosaxons? Doncs no, es veu que tot Déu pot defensar i coordinar-se en defensa i foment de la pròpia llengua llevat dels qui parlem, vade retro!, català. A eixos, a nosaltres, ni aigua. Criminalització, censura, #sensesenyal, empresonaments preventius macats de fonament i exilis que s'intenten vendre com fugides -fugitiva, si de cas, l'euroordre aquella que s'anul·la, "forajida" respecte de la civilitzada llei internacional-. Pals.
I no només en clau d'àmbit lingüístic comú, realitat aquesta tan tangible com el blau del cel i la redonesa de la Terra. O és que el que xerrem a banda i banda de la Sénia són idiomes diferents i, en canvi, el que "platican" al Plus Ultrà de l'immens oceà atlàntic i a la Meseta castellana és la mateixa i única llengua. Aneu a vendre la moto al Llarena, que de ben segur us la compra, car viu a la lluna de Màtrix -perdó, Madrid, "Villa y Corte", Km zero, forat negre de les Ibèries.
No tan sols, en efecte, espai idiomàtic compartit sinó també, per què no, projecte polític, nacional, de futur. Reunificació de la nació catalana completa com ho era -espiritualment que no administrativa- als bons temps de l'esplendor patri (segles XIII al XV).
He dit.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada