Sense embuts

Hom critica fortament París per haver-se'n apoderat del conjunt de l'hexàgon francés. De fet, al meu poble i comarca són molts els que, referint-se a locals que migraren a l'Estat francés fa cinc-sis dècades, diuen: aquell se'n va anar a París. Li preguntes si anà a parar a la ciutat del Sena, i et diuen que no, que era prop de Marsella, Lió o a la verema. I, doncs, perquè parles de París i no de França? Ah, què sé jo!... La ciutat de València ha jugat un paper d'absorció i apropiació (indeguda) simbòlica respecte de l'àmbit territorial de l'antic regne a què donà nom. La seua bandera local, la Reial Senyera Coronada, ha acabat sent oficial de tot el País Valencià, des del 1982. Potser les milers de quatribarrades arreu de la regió (perquè el país dels valencians és la nació catalana), de Vinaròs a Oriola, i a les pròpies Corts Valencianes -només cal vore les pintures del Palau de Benicarló del cap i casal-,l'ensenya de la casa reial catalana (el cas...

És un fet constatable a través de l'experiència històrica de més de tres dècades i mitja que allò que hom anomena l'Estat de les autonomies no és cap "cafè per tothom", més bé arsènic de lent efecte per tots, llevat del forat negre, l'aspirador de recursos que tot s'ho endú darrere, cap a un centre tan desenvolupat que s'ha cregut, i porta camí d'arribar-hi, el cos sencer. Parle de Madrid, que, a cop de "recentralització" (n'hi va haver mai, de descentralització efectiva, és a dir, del repartiment del poder de decisió, açò és, de la sobirania?) acabarà per asfixiar no només la gallina colonial dels ous d'or (els Països Catalans, Euskal Herria) sinó que matarà a la pròpia Castella de tant de xuclar-li la saba, recursos i població, vers la villa y corte.així, doncs, de descentralització política entre poc i gens. Només cal mirar el poder judicial, amb un funcionament inalteradament unitari -i unitarista- i sense cap depuració d'elem...

De fa un temps ençà que la major part de productes de supermercat (snacks, perfums , sabons, llandes de conserva, bosses de tot tipus, menjar per animals, etc) contenen la informació en format bilingüe castellà-portugués. I ningú no se'n escandalitza. Es troba d'allò més normal. Imagineu-se ara, per un moment, que l'espai reservat al portugués l'ocupara la llengua pròpia de les diverses "comunitats autònomes". Un bilingüisme castellà/ català-èuscar-gallec-asturià-aragonés. Creieu, de veres, que no remouria pols ni remolí? Permeteu-me el dubte. Curiosament Portugal nasqué com a comtat lleonés. Més endavant guanyà la seua infependència en diverses ocasions (1128 amb Alfonso Henriques, l'any 1385 a Aljubarrota, amb la revolta del 1640. Sempre amb un únic enemic amb voluntat d'absorbir-lo i fer-se'l seu: Castella. Des d'aquesta perspectiva, i tenint en compte la indiscutible unitat geogràfica peninsular, sobta que ningú -fora de cercles d'un ...

S'heu adonat que, al País Valencià, ningú no s'oposa a que l'assignatura en què s'ensenya castellà reba la denominació de "Llengua Castellana i Literatura"? A la portada dels llibres, als butlletins de notes, al rètol del departament en qüestió, a la parla popular, etcètera. Cap veu en qüestiona el nom. És a dir, als valencians no els molesta reconéixer que al seu territori es parla la llengua castellana, i que se l'ensenye i anomene com a tal en tots els àmbits i ocasions. Tanmateix, quan parlem de la llengua que l'Estatut d'Autonomia Valencià anomena com a pròpia ja és tota una altra història. Si hom s'atrevira a cometre el pecat de posar "Llengua Catalana i Literatura a la coberta dels llibres de text, a escriure idèntica denominació als documents oficials dels centres educatius, a retolar així la porta d'accés dels departaments de català... què passaria? Campanyes en contra, recollida de signatures per demanar que la cosa canviar...

Carod-Rovira, Joan Tardà, Txell Bonet, i molts noms de l'star-system processista s'han declara com a independentistes no nacionalistes. Més encara, alguns aposten decididament per un Estat català per acabar amb l'espoli fiscal, recaptar tots els impostos, gestionar els ports, aeroports i ferrocarrils, tindre veu pròpia, i directa, i capacitat de decisió, com a membre de l'UE, etcètera. I per assolir l'objectiu -la independència- no dubten a afirmar que elncastellà serà llengua oficial del nou estat. Que la identitat catalana és una mescla, oberta, que és català tot aquell qui viu a Catalunya... No se sap ben bé si aitals idees se les creuen sincerament o són cessions pragmàtiques per tal d'assolir el desitjat "eixamplament" de la base social emancioatòria. Oriol Junqueras a Sant Vicenç dels Horts en seria un estendard. Seria, doncs, la clau per a obrir el pany del Baix Llobregat, els Vallesos, l'Àrea Mteropolitana de Tarragona o la Vall d'Aran....

Estat Apanyat Per què li diuen autonomia política quan volen dir descentralització administrativa? Per què li diuen bilingüisme quan volen dir substitució lingüística? Per què li diuen igualtat d'oportunitats quan volen dir oportunitats d'explotació? Per què diuen que la història ha mort quan volen dir la història la reescriurem com ens isca dels dallonses? Per què li diuen préstec quan volen dir usura? Per què diuen Estat de Dret quan volen dir Dret, o Raó, d'Estat? Per què diuen imperi de la llei quan volen dir la llei del seu imperi? Per què diuen bellesa corporal quan volen dir cossificació de les persones? Per què diuen Tribunal Suprem quan volen dir Santa Inquisició? Per què diuen Audiència Nacional quan volen dir Tribunal d'Ordre Públic?  Per què en diuen jidici just quan volen dir auto de fe? Per què en diuen democràcia liberal quan volen dir democràcia orgànica? Per què diuen cap d'Estat quan volen dir "Generalíssim"? Per què diuen sedició i reb...