Sense embuts

És un fet constatable a través de l'experiència històrica de més de tres dècades i mitja que allò que hom anomena l'Estat de les autonomies no és cap "cafè per tothom", més bé arsènic de lent efecte per tots, llevat del forat negre, l'aspirador de recursos que tot s'ho endú darrere, cap a un centre tan desenvolupat que s'ha cregut, i porta camí d'arribar-hi, el cos sencer. Parle de Madrid, que, a cop de "recentralització" (n'hi va haver mai, de descentralització efectiva, és a dir, del repartiment del poder de decisió, açò és, de la sobirania?) acabarà per asfixiar no només la gallina colonial dels ous d'or (els Països Catalans, Euskal Herria) sinó que matarà a la pròpia Castella de tant de xuclar-li la saba, recursos i població, vers la villa y corte.així, doncs, de descentralització política entre poc i gens. Només cal mirar el poder judicial, amb un funcionament inalteradament unitari -i unitarista- i sense cap depuració d'elem...

De fa un temps ençà que la major part de productes de supermercat (snacks, perfums , sabons, llandes de conserva, bosses de tot tipus, menjar per animals, etc) contenen la informació en format bilingüe castellà-portugués. I ningú no se'n escandalitza. Es troba d'allò més normal. Imagineu-se ara, per un moment, que l'espai reservat al portugués l'ocupara la llengua pròpia de les diverses "comunitats autònomes". Un bilingüisme castellà/ català-èuscar-gallec-asturià-aragonés. Creieu, de veres, que no remouria pols ni remolí? Permeteu-me el dubte. Curiosament Portugal nasqué com a comtat lleonés. Més endavant guanyà la seua infependència en diverses ocasions (1128 amb Alfonso Henriques, l'any 1385 a Aljubarrota, amb la revolta del 1640. Sempre amb un únic enemic amb voluntat d'absorbir-lo i fer-se'l seu: Castella. Des d'aquesta perspectiva, i tenint en compte la indiscutible unitat geogràfica peninsular, sobta que ningú -fora de cercles d'un ...